cel i calitges

dsc_1272

L’exposició de l’any Casas al Museu Maricel m’ha fet tornar a aquest preciós poble blanc embolcallat de mar, de cel i calitges -com diu el poeta-, amb una gran activitat cultural.  La curiositat per saber si hi havia poemes dedicats a Sitges, me n’ha fet descobrir alguns:

Madrigal a Sitges

Oh Sitges, cel i calitges,
mar al peu, clavells al niu,
blanc d’Espanya que enlluerna
les espurnes de l’estiu.

Cor què vols, cor què desitges
visc en tu, que tota plaus;
tes noies tenen ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.

Si jo et deixo, sols a mitges,
dóna’m una flor ben lleu,
dóna’m una margarida
ull de sol, ales de neu.

Josep Carner

*

 

Posta

Del vaixell de les veles de zèfir
l’irradiador de proa
ha xuclada la sang del sol
morent al mar.

Rovell d’ou destriat en galledes de fusta.

Sitges s’aquieta en verd
i en blau
i en blanc
I la terra s’enporpra en la costa granada.

Del vaixell de les veles de zèfir ara arriba una veu:
– Mariner mariner
si pren vol la gavina
allunya’t del rocam
que el vaixell de les veles de zèfir
bell corsari
se’n va.

Carregat a coberta del reflex de la lluna.

Joan Salvat-Papasseit

*

ALBA

Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l’ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!

Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l’ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l’alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.

Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l’expectativa tènue del celatge,
elogio l’alba i visc en la promesa.

David Jou

*

Oh Sitges, quin madrigal
del Príncep dels Verbs d’Estopa!
Les ones -grans glops de sopa-,
amb les espumes de sal,
corren, amb l’aire malalt,
entre el cel i les calitges,
cap a la platja i les roques.
El sexe, si no me’l toques,
es reparteix sempre a mitges:
a cor què vols, què desitges.

Xavier Lloveras

*

Fonts:

 

Advertisements

Un pensament a “cel i calitges”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s