Fullejant versos de Montserrat Abelló, he trobat aquest que m’ha fet ressonar les greus situacions de pobresa i desigualtat i, especialment, el terrible problema dels refugiats que fugen de la guerra i la misèria i que Europa deixa a la seva sort als marges del continent. Com s’ha d’esquerdar tanta insensibilitat i injustícia?
Ja no tenim a l’abast
de la mà
meravelles de somnis,
sinó llàgrimes denses
d’esperances que es perden
i el fel amarg dels pobles
sotmesos. I rostres solcats
de línies profundes amb ulls
esbatanats per la fam.
La vida diària no en té,
de mesura.
Montserrat Abelló
Al cor de les paraules. Proa, 2002.
rosa d'ibur: versos i vida 