Diumenge trist

Diumenge trist

Un trist diumenge amb cent flors blanques
jo t’esperava, estimada meva, resant per tu.
Un diumenge al matí perseguint els meus somnis.
El carruatge del meu dolor em va ser retornat sense tu.
Des de llavors tots els diumenges han estat tristos per sempre més.

Diumenge trist.

Aquest darrer diumenge et prego, amor meu, que vinguis amb mi.
Hi haurà un capellà, un taüt, un cadafal i una mortalla.
Hi haurà flors per a tu, flors i un taüt.
Sota els arbres en flor faré el meu darrer viatge.
Els meus ulls estaran oberts per poder-te veure per darrer cop.
No tinguis por dels meus ulls, t’adoraré fins i tot en la mort.

El darrer diumenge.

Traducció de la cançó “Gloomy Sunday” trobada al llibre Cafè balcànic de Francesc Miralles, Llibres de l’Índex, 2004.

Ell la va conèixer a través d’una versió del cantant eslovè Vlado Kreslin d’un tema hongarès dels anys trenta, compost per Rezsô Seress amb lletra del poeta Lászlo Jávor. És una cançó que saltà fronteres i va ser versionada per Billie Holliday i Louis, Amstrong entre d’altres. La seva melodia tristíssima està envoltada d’històries de suïcidis. He posat una versió d’Elvis Costello que m’agrada molt i una altra de la qual no he trobat informació.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s