Una recança infinita …

8038597833_73cb00645e_k
“Syrian Refugees Languish in Border Limbo” de Surian Soosay a Flickr amb llicència creative commons: https://flic.kr/p/dfkV5n

Avui dilluns 20 de juny és el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Amb aquest motiu ahir a Barcelona es va fer una marxa a favor dels refugiats sirians sota el lema “Obrim fronteres, volem acollir” per reclamar a Europa i als nostres governants un canvi d’actitud quant a aquesta cruel i incomprensible gestió dels refugiats que, entre altres coses, s’ha agreujat amb la guerra de Síria.

“El nostre país també ha viscut l’exili, l’èxode i l’emigració”, ha clamat Toni Borrell, representant de la plataforma Stop Mare Mortum, impulsora de la mobilització, per denunciar les dificultats que se’ls imposa als refugiats que intenten arribar a les costes gregues.

Un poema preciós que documenta de forma extraordinària el  nostre exili és “Corrandes d’exili” de Joan Oliver, Pere Quart, (1899-1966), de la mort del qual ara fa trenta anys:

Corrandes d’exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …

Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

El poema recitat pel seu autor en el mític I Festival popular de poesia catalana celebrat al Price de Barcelona el 1970:

Una versió del poema, musicada per Lluís Llach, i cantada per Sílvia Pérez-Cruz:

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s