Tinta d’ambrosia

DSC_0377

“Tinta d’ambrosia” és el nom del cicle de poesia del Teatre Lliure que vol celebrar la bellesa i la força de la paraula que els poetes  de tots els accents de la llengua catalana ens han anat deixant.

He anat a la sessió dedicada als poetes mallorquins a partir d’una selecció de textos de Martí Sales i la direcció de Pau Carrió. Laura Aubert, Xavi Frau, Biel Mesquida i Catalina Solivellas diuen els versos. Maria Arnal i Marcel Bagés hi aporten una música singular i profunda i Marc Pemanyer un video amb unes imatges precioses que van contextualitzant els poetes i els poemes: Joan Alcover, Miquel Bauçà, Blai Bonet, Hilari de Cara, Miquel Costa i Llobera, Guillem d’Efak, Bartomeu Fiol, Damià Huguet, Josep Maria Llompart, Ramon Llull, Biel Mesquida, Jaume Pomar, Valentí Puig, Miquel Àngel Riera, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Anselm Turmeda, Andreu Vidal, Antònia Vicens i Cèlia Viñas.

Jo no volia que acabés….. però va acabar i ara vull deixar-ne constància per al meu record i el de tots aquells qui el vulguin i, per atzar, he trobat un video que sembla que recull pràcticament tot el recital:

Ressalto algun dels versos d’aquest menjar dels déus:

A Mallora durant la guerra civil / Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

*

Sents que et desfàs com /Antònia Vicens (1941-)

sents que et desfàs   com
aquells jerseis de punt de
mitja que feia la padrina   estiraves un fil
i en un no res del jersei
només quedava el coll o el puny
d’una màniga   ara tu
igual d’inconsistent

t’aferres a una rosa

*

D’UN CACTUS / Maria Antònia Salvà (1869-1958)

Com rèptil monstruós de pell clapada,

d’entranya llefiscosa, era ajocat

al seu recó bevent la solellada.

De sobte, sa malícia desvetllada,

enrevisclant-se va esquerdar el test.

Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest,

dalt una paret seca fou llançat,

i al cap de temps, damunt les pedres dures,

furgant per les llivanyes i juntures,

trobí el vell drac encara aferrissat.

*

Dóna’m paraules i entrunyellaria / Guillem d’Efak (1929-1995)

Dóna’m paraules i entrunyellaria
l’hora que arriba i el dia que fuig.
Abasta’m fustes i trobaré l’eina,
pastaré un home si me dónes fang.

Dóna’m aurores, hi sembraré boscos.
Dóna’m vesprades, hi posaré un llac.
Dóna’m muntanyes, hi esquitxaré boires.
Dóna’m gavines, jo inventaré el blau.

Apropa’m els llavis, jo en faré fruita.
Dicta’m estrelles, jo escriuré la nit.
Alça’m el sol i jo te donaré albes.
Repunta’m crits i jo els faré de pell.

Fidel jo sols ho haig de ser a la vida.
Da’m calendaris, jo hi posaré festes.
 

Una mostra dels qui estaven a càrrec de la part musical:

Advertisements

Un pensament a “Tinta d’ambrosia”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s