he avançat reculant …

Qui

Qui m’ha ferrat,

qui m’ha fixat damunt dels ossos,

a cops

aquesta pell,

aquesta pell de dona,

que tot i despullant-me m’ha vestit.

Qui m’ha cridat

i qui m’ha dibuixat la boca

amb foc,

deixant-hi, com

rebrot, la veu que es va cremant.

Òptic expert,

em miro la mirada de la gent

dintre de l’ull eixut

i no hi vull llegir res. Cega als presagis

he avançat

reculant. I m’estimbo. únicament,

són les pedres els dits

que em van collint aquest

abric estrany, pelló

que em deixa nua i que m’estreny

la breu

coincidència

de la vida i el cos.

*

Que molt

El meu paisatge:

evangelis i aurores.

Tinc els armaris

plens de cants i de fulles.

Són coloms els meus ossos.

 *

Ni

Ni de corretges,

ni de pell, ni del vidre

d’un altar fràgil.

Jo volia vestir-me

només de pluja tendra.

Felícia Fuster 

D’Aquelles cordes del vent, 1987

*

Ara

no em ve

ni d’Amic ni

Aquest desfici

em ve d’aquesta pluja

feta mort i metralla

del gel encès     que es llencen     I

que llencen

damunt de la història

ulls aclucats           els homes

Felícia Fuster

De Versió Original, 1996

*

Estenc el mapa

dels cinc sentits            M’envolo

Camins inèdits

Felícia Fuster

De Postals no escrites, 2001

Felícia Fuster (Barcelona 1921-París 2012), dona singular, independent, artista plàstica, poeta al marge de tendències i cercles literaris.  Va anar a viure a París a finals dels cinquanta. Començà a publicar amb més de seixanta anys. Molt influïda per la poesia i la filosofia oriental, especialment la japonesa, a partir d’un viatge que hi va fer els anys vuitanta.

Feia temps que volia visitar la Fundació Felícia Fuster, a Barcelona, -que vetlla per la gestió, la conservació i la difusió de la seva obra plàstica i poètica – En arribar, et rep una immensa fotografia d’ella, somrient, arrepenjada en un quadre. Després de la sala d’exposicions, un pati blau amb una escultura preciosa de Pepa Armenté (Levitat, 2011).

Aquests dies hi havia l’exposició “Una mirada  a l’obra”, un petit tast de la seva obra pictòrica, des dels primers quadres figuratius tipus naïf fins a les abstraccions, no sé si en podríem dir “místiques”. En una vitrina, tots els llibres publicats de poesia, Una poesia feta de  monòlegs autobiogràfics i confessionals, molt rica en imatges.

DSC_0197DSC_0198DSC_0195  DSC_0194

Fonts:

 

 

 

Advertisements

Un pensament a “he avançat reculant …”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s