al mur del cementiri …

“A mis amigos les digo: Cuando viajéis a Bruselas, no dejéis de ir a Ixelles y emprended el camino a lo largo del muro de su cementerio. Allí estaré, esperándoos.”

Chantal Maillard

   DSC_0003_9

Fent cas de Chantal Maillard i de Muriel Chazalon, en anar a Brussel·les, vaig anar al cementiri d’Ixelles i vaig fer el recorregut pel mur on hi ha quatre poemes de Maillard, traduïts a diferents llengües. En el mur que separa els morts dels vius i la universitat flamenca de la francòfona, en el barri on va néixer la poeta i on darrerament ha retornat per recuperar la memòria de la seva infantesa, versos que ens parlen del emigrants i dels absents, dels murs que ens separen (o ens uneixen), del riure com a arma defensiva i dels records d’infantesa que sorgeixen com un centelleig. Vaig anar a Ixelles darrera versos que ens desafien, ens interpel·len, ens reclamen … “La proposta de Maillard passa per minvar el renou metafísic a través d’una actitud atenta i receptiva, com la del poema, la del nen o la de l’animal que ens connecta amb la innocència prèvia al logos, amb el nosaltres, amb la ferida que tots compartim”.

   DSC_0008_7DSC_0009_6

Irse

contando los pasos.

Asombrarse de que alguno quedó atrás y nos impide

seguir contando.

DSC_0004_10

A un lado del muro

o al otro,

¿qué cambia

si a ambos lados

el muro nos separa?

DSC_0014_6

La risa es un arma defensiva,

¡Defendámonos pues!

¿Dónde está el enemigo?

_____________________DSC_0016_5DSC_0002_13

El olor de la hierba en la mañana.

Un charquito de agua

estancado en el fondo

de una carretilla.

Aquesta sorprenent i meravellosa acció poètica  va ser fruit d’una col·laboració amb l’artista plàstic Emilio López-Menchero (belga d’origen espanyol, al revés que la Maillard), a instàncies de l’organització literària neerlandesa Het Beschrijf, que organitzà un cicle intercultural de poesia a la ciutat de Brussel·les en el qual quatre poetes estrangers van col·laborar amb quatre artistes locals.

La coincidència que els assignessin el barri d’Ixelles, que és casualment el barri on va néixer Maillard, va impregnar l’acció d’una càrrega simbòlica molt poderosa en un moment en que la poeta estava treballant en la memòria de la seva infantesa.

 

Fonts:

Me emociona al blog Sopa de Poetes

Chantal Maillard: dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica – presentació d’Anna Tort Pérez 

I més:

Bélgica de Chantal Maillard: vídeo Poesía de Gianfranco Spada para Editorial Pre-Textos – 2011

Un pensament sobre “al mur del cementiri …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s