“Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món”.
Joan Vinyoli
Nit d’estiu-quasi tardor. Enmig del bosc, una clariana arrancada de la malesa mostra el que era la font de Sant Muç (Rubí). Ja no hi raja aigua però fa uns anys acull “Arran de Font”, una trobada literària i musical per celebrar la recuperació de l’espai i per reivindicar espais naturals oblidats de la nostra ciutat. És una iniciativa de Rubí d’Arrel i Òmnium Cultural de Rubí i hi col·laboren el CRAC, el Centre Excursionista de Rubí, el Servei Local de Català i la masoveria de Sant Muç.
La part musical, a càrrec del grup de folk “Carajillo d’Anís”, ens encomana alegria i vitalitat i ens fa aixecar de la cadira o de terra. Més tard, Roger Margarit, amb la seva ironia delicada i la seva tendresa, ens regala cançons del primer disc i ens avança temes del segon que és a punt de sortir.
A la part literària, “La deu dels contes i poemes”, una selecció de textos feta per Montse Marcet i enllaçada per Roser Tutusaus sobre les fonts, l’aigua, la natura, la vida …
Tot calla, tot es resisteix;
cada vegada es fa més i més ampla
la solitud al meu entorn.
Hi ha una font viva que no para
mai de rajar: l’escolto
de nit al cor de cada cosa”
Joan Vinyoli
Versos de Joan Vinyoli es van intercalant amb els contes I doncs, Pinot? de Rafel Simó, Wangari i els arbres de la pau de Jeanette Winter, La lluna d’en Joan de Carme Solé Vendrell, L’home d’aigua d’Ovo Rosati i Gabriel Pacheco i Quan plou de nit de Marta Balaguer.
Llegeixen els textos Montse Bartroli, Mariona Checa, Montse Fraguas, Manu Fuster, Montse Marcet, Àngel Miguel Castejón, Eduard Puigventós, Rosa Pujol, Fran Rueda i Roser Tutusaus.
“Podem concloure la vetllada d’avui amb uns quants desitjos, amb un propòsit: tan de bo que malgrat la pols i la sequera; malgrat els esbarzers i les plantes punxants; malgrat les deixalles i les aigües entollades, arribés un dia que a Sant Muç, els arbres procuressin la felicitat els uns dels altes -com fan el pi Pinot i els tres plançons-; que la terra ben menada fos una font de riquesa humana –com la de la Wangari-; que la salut l’obtinguéssim del que collim i mengem –ens il·lumina el camí en Joan amb la seva Lluna-; que l’Home d’Aigua ragés pel broc d’aquesta font; que tots els animals retornessin a una terra generosa i protectora com amorosits pel cor de la Victòria, que la font tornés a ser el racó ombrívol confident dels amors. Això, en resum, fóra un acte de regeneració i creació… potser sí que un dia tot això renaixerà de les cendres de què ens parla Vinyoli. No perdem l’esperança!”
rosa d'ibur: versos i vida 