No te’n vagis pas…

Passejant per Brussel·les, l’atzar m’ha portat fins a la Fundació Jacques Brel, a la Place de la Vieille Halle aux Blés 11. Llàstima que a les sis tanquen i no sóc a temps de veure l’exposició sobre aquest cantant belga, de llengua francesa, que cantava l’amistat, l’amor, el desamor, la solitud, la mort….. la hipocresia, la mesquinesa humana…

Una de les seves cançons més conegudes i més meravelloses i terribles és “Ne me quitte pas”, basada en una gran història d’amor viscuda per ell que, quan l’he descobert, m’ha afectat profundament. Segons la viquipèdia, el mateix Brel va dir en una entrevista que aquesta cançó no és una cançó d’amor, sinó una cançó sobre la covardia dels homes.

No te’n vagis pas
podem oblidar
cal saber oblidar
i pensar en demà
oblidar els moments
tan desavinguts
i aquell temps perdut
oblidar el passat
i ofegar el record
perquè torni al cor
tan inútilment;
la felicitat.
No te’n vagis pas

Jo t’oferiré
flors del paradís
tretes d’un país
que només jo sé
i treballaré
sense cap repòs
per cobrir el teu cos
d’or de bon joier,
i et faré un racó
l’amor serà llei
l’amor serà rei
i tu emperadriu.
No te’n vagis pas.

No, no te’n vagis pas
jo m’inventaré
mots sense sentit
que tu comprendràs
i et parlaré
d’aquells dos amants
que en unir les mans
no es poden desfer.
I del rei llunyà
i d’aquells ulls tan clars
de mirar tan trist
perquè encara mai
no t’havien vist.

Sabem que sovint
el foc ha brollat
de l’antic volcà
que veié apagat
i ha cregut tothom
que en camp cremat
no podia ser
que hi creixés nou blat.
Però no has vist amb goig
que quan ve el ponent
el negre i el roig
reinen juntament?
No te’n vagis pas.

No, no te’n vagis pas
ja no vull plorar
ja no vull parlar
jo m’amagaré
i et contemplaré
somriure i dansar
i t’escoltaré
riure i cantar.
Deixa’m ara ser
l’ombra del teu pas
l’ombra del teu front
l’ombra del teu món.
No te’n vagis pas.

Adaptació al català de “Ne me quitte pas” de Jacques Brel realitzada per Josep Maria Espinàs.

Informació sobre Jacques Brel:

la seva web

Brelitude 

Brel a la Viquipèdia

J’ai la mémoire qui chante

La triste historia de “Ne me quitte pas”

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s