La nau dels bojos

En veure aquella filera de gent alegre i alliberada que anava pujant carena amunt, i de la qual jo formava part, em va venir a la ment “la nau dels bojos”.

Fa uns anys vaig fer una estada de quinze dies a Cornwall i amb la parella que m’hostatjava vaig anar a fer un picnic a l’aire lliure, mentre miràvem un espectacle: “The ship of fools”. No em vaig assabentar gaire d’aquella obra de teatre en anglès però em va quedar aquell nom a la memòria. I ara m’ha sortit en un somni.

Buscant a la xarxa, amb aquest nom, he trobat també un espectacle teatral en català, una pel·lícula dels anys seixanta, una història d’Albert Sánchez Piñol al seu llibre Tretze tristos tràngols… però l’origen sembla estar en un quadre del pintor flamenc “El Bosch” que mostra una colla de gent marginal a la cerca d’un nou món on viure, guiats pel bufó de la cort.

“Diu la Wikipedia (en anglès):
“El Vaixell de Bojos és una al·legoria que durant molt de temps ha estat un element recurrent dins la literatura i l’art occidentals. L’al·legoria dibuixa un vaixell poblat per humans trastornats, frívols o inconscients, passatgers d’una nau sense pilot, i aparentment ignorants de la seva pròpia condició. Aquest concepte serví de marc per al llibre del s XV, Das Narrenschiff (1494) de Sebastian Brant, el qual inspirà la famosa pintura del Bosco amb el mateix nom. Un vaixell –en principi era tota una flota– surt de Basilea cap al paradís dels bojos. A les composicions artístiques i literàries dels segles XV i XVI, el motiu cultural del vaixell de bojos també va servir per parodiar “l’Arca de la Salvació” (paper que s’autoatribuïa l’Església Catòlica).” Trobat al blog Càndid a l’Escala

És una imatge molt poderosa que, en una època de crisi a tants nivells com la que vivim, es pot associar a vivències col·lectives però també individuals com la que m’ocupa amb l’anàlisi dels somnis. I la interpretació també pot ser diversa: potser els bojos no estan tan bojos…?