Un raig que passa

Tot en mi és tan sols un raig
que passa, que crema, que lluu.

 

raig de sol

La Alcarria: puesta de sol, fotografia de Enrique Céspedes a Flikr, amb llicència creative commons

Fa temps que aquests versos de Ricard Mirabete em fan companyia, gràcies a la postal que en va fer la Institució de les Lletres Catalanes, i de tant en tant se’m fan presents i vius i em travessen i em trasbalsen i m’empenyen ,,, Són com una fórmula màgica que em fa anar més enllà de la quotidianitat més rutinària i utilitarista.

 

Antic camí de Taradell
A Elena Solís

Ara veig créixer el sol
com un toll d’infinit
a les mans blanques i fredes.
Transito pels camps glaçats
on el vent s’hi remou plàcid.
El moviment dels peus,
la direcció única d’un estol
de llunyanies que abasto
a cops de pedal, damunt rodes
de plàstic metàl·lic, a bord
de la mercuriana bicicleta.
Tot en mi és tan sols un raig
que passa, que crema, que lluu.

Ricard Mirabete – (Radar, 2012)

Més informació sobre l’autor:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s