pedres fogueres i utopies

Dos poemes en record de dos escriptors morts la darrera setmana: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià, veu crítica de l’Amèrica Llatina, i Günter Grass, alemany, premi nobel de literatura 1999.

2858983926_40bbbbe8f9_o
“Eduardo Galeano” de Mariela De Marchi Moyano amb llicència creative commons a Flickr

 

Utopía
(Eduardo Galeano)

La utopía está en el horizonte.

Camino dos pasos,

ella se aleja dos pasos

y el horizonte se corre diez pasos más allá.

¿Entonces para qué sirve la utopía

Para eso, sirve para caminar.

Poema trobat al blog Poesia Infantil i Juvenil

14331884666_d177c472b8_o
“Gunter Grass for Pifal” d’Arturo Espinosa a flickr amb llicència creative commons

Les pedres fogueres

com les que la mar Bàltica

amb la boca bavosa

engoleix

llepa

escup

i arrossega per la platja llepant-les

fan de bon agafar: Sempre encerten el tret.

(Grass 2004: 79)

Poema trobat a l’article de Núvol “Tot recordant Günter Grass” de Pilar Estelrich, traductora al català del Nobel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s