expropiats de nosaltres mateixos?

​​En la “Carta als meus estudiants de filosofia​ (i a tots aquells a qui els avergonyeix continuar obeint)​​”, la filòsofa Marina Garcés​ a més a més de reflexionar sobre el món universitari i la crisi global, i de plantejar-nos el seu desafiament,

“Desafiament a què? A la racionalitat instrumental i calculadora que colonitza les nostres vides a mesura que avancen els efectes de la despossessió a la que som sotmesos. Estem sent expropiats, de béns comuns i de riquesa col·lectivament produïda. Però també estem sent expropiats de nosaltres mateixos, dels nostres valors, de les nostres apostes i conviccions. La crisi no només ens fa més pobres, també ens fa més miserables “.

ens convida a prendre unes regles de vida per reescriure-les quan ho creiem oportú, a imatge i semblança de les que proposava, els anys 60, una escola d’art nord-americana (Corita Kent’s “Artful Rules for Work and Life,” developed for the Art Department of Immaculate Heart College):
 coritarules
fotografia de flikr amb llicència creative commons
1. Busca allò que t’importa i tracta-ho com un fi en si mateix. Tot el que instrumentalitzis t’acabarà instrumentalitzant.
2. No malgastis el temps ni el facis perdre a ningú. Pren-lo en la màxima consideració, el teu i el dels qui el comparteixen amb tu.

 

3. No estalviïs esforços. Guia’t per la màxima exigència que et puguis donar, no per les expectatives que puguis complir.

4. Evita distraccions inútils. No t’acomodis a la “pose” de l’estressat, “agobiat”, superat per les circumstàncies. És ridícula.

5. Creu en el que et fa viure i, si pots, comparteix-ho.

6. Si no tens grans propòsits, busca’n un de petit i porta’l fins el final. Veuràs com et portarà molt lluny.

7. Oblida les paraules que s’adeqüen massa bé al soroll que ens ensordeix i anestesia. Busca les que l’interrompen, encara que per això hagis d’emmudir.

8. Guanya coneixement sense perdre les preguntes.

9. Pensa com et guanyaràs la vida. És una pregunta important. Els diners es cobren amb vida.

10. I com diu la Corita, alegra’t sempre que puguis. És més fàcil del que sembla.​

Aquesta proposta m’ha estimulat a provar d’escriure les meves pautes de vida, del moment actual, començant per la darrera que em fa tanta falta:

1. ​Alegra’t sempre que puguis. Gaudeix del que la vida et porta

2. Aprèn a deixar anar persones, coses… Aprèn a perdre.

3. Desaprèn tot allò aliè que et condiciona (creences, prejudicis, pors, desconfiances …)

4. No et preocupis, ocupa’t del que sigui i pren-t’ho com un experiment, com diu la Corita no existeixen els errors, tot és fer

5. No jutgis. Tothom fa el que pot

6. No et creïs expectatives, fes el que creguis que has de fer i deixa que la vida succeeixi

7. No et sentis ofesa per les paraules o les actituds dels altres, fan el que poden

8. Sigues atrevida, prova, juga, arrisca’t, fes, equivoca’t …

9. Viu més a poc a poc

10. Posa l’ànima en allò que facis

He retrobat la carta d’aquesta filòsofa -que ja havia llegit al diari Ara- a l’exposició col·lectiva “Jo em rebel·lo, nosaltres existim” que es pot veure aquests dies al Celler de Rubí -i que dóna visibilitat a artistes, pensadors i activistes sovint silenciats i censurats en altres espais- i he pensat que l’havia de compartir.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s