De l’àgora a l’udol

 

agora poeticaudol

 

Àgora poètica i Udolar sovint són els títols de la primera i la darrera entrada del blog, al llarg del 2014, i sense haver-ho fet conscientment són ben representatives dels dos interessos que són la seva raó de ser: la poesia i la cerca d’una manera de viure més autèntica, més lliure.

Fent una mirada a la resta de títols, m’adono que hi ha un biaix important cap a la poesia i és una poesia que m’arriba, que em ve a trobar, que descobreixo en les activitats que faig o en els esdeveniments vitals tant personals com col·lectius. És una poesia que acompanya la meva vida.

Hi veig un tímid, encara, apropament cap a reflexions, tècniques, filosofies, persones, accions … que m’han ajudat o que m’ajuden en el procés d’autoconeixement  i d’expansió de la  consciència.

I, en darrer lloc, hi ha una presència testimonial dels meus poemes que m’agradaria augmentar aquest any. Inseguretat, poca producció poètica, poca participació en accions poètiques, canvis familiars que han reduït encara més el temps que hi puc destinar…. son raons que potser poden explicar-ho.

Estic contenta, però,  d’haver pogut fer una entrada setmanal, tal i com m’havia proposat, per tal de donar un ritme al blog i també pel que suposa de dedicació i concentració en coses que tenen una gran importància per a mi.

I he volgut nuar els títols de totes les entrades com si fossin un poema, el poema del meu 2014:

 

Àgora poètica,

poefesta-recital-tumult,

tot poesia:

collage del ser,

O’k,

poesia de l’orient

Joana Raspall,

Ausiàs March,

Paraula d’Espriu,

el meu Espriu.

 

Funàmbuls,

vestim-nos amb els colors del bosc.

 

En record de Joan Vergés,

vaig quedar-me aquí,

vaig resseguir Mir i Manent,

poesia amb accent de dona,

Vinyoli i la petita casa de mi mateix,

Joan Brossa i el seu silenci.

 

Reconduïm la vida,

Carpe diem.

 

Parlava d’un riu mític i remorós.

Com més fosc sigui el nostre crepuscle

cap vent no podrà mai desarrelar-me,

Petits grans viatges.

 

Barcelona poesia

i veus en temps de violència,

Anna Akhmàtova,

Simin Behbahani.

Fulles d’herba

darrere el vidre.

 

Nit de Sant Joan,

Vinyoli a Begur,

aigua llegida arran de font.

Carles Casas

diu Llach.

Aquesta pau és meva

al cor de les paraules,

i encara serà tarda.

 

Paraules que acaricien com la mà

ara mateix

perquè de sobte som; de sobte, no.

Crit escrit

per deixar les coses intactes.

Jo, matoll ressec… el poema

de nadal

 

Temps de decidir.

Ara és l’hora.

No podran res…

L’agulla daurada,

la sal de la terra.

 

Revolució sense enemics,

ioga, un camí,

diners i ètica,

filosofia al carrer.

 

No t’oblidis de fer una pausa… o moltes.

 

Aula interior

fent camí cap a una nova consciència.

Udolem sovint,

dones llobes.

 

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s