udolar sovint

Preparant el cap d’any, he rellegit algunes pàgines del llibre Mujeres que corren con los lobos de Clarissa Pinkola Estés i he recollit i traduït aquest fragment per tal que m’inspiri:

udol

imatge a flikr de Nicolas Herrera Durigneux amb llicència creative commons

“Per viure el més a prop possible del salvatge numinós, una dona ha d’agitar una mica més el cap, desbordar-se una mica més, tenir més olfacte, més vida creativa, més capacitat d’embrutar-se, tenir més companyia femenina, viure una existència més natural, tenir més foc i esperit, saber cuinar millor les paraules i les idees. Ha de reconèixer millor les seves germanes, sembrar més, fer més arrels […], fer més revolució de veïns, crear més poesia, pintar més faules i fets, aprofundir més en el femení salvatge. Ha de crear més cercles de costura terroristes i udolar més. I, sobretot, ha de practicar més el “canto hondo”.

Ha de treure’s la pell, transitar pels antics senders, i afirmar la seva saviesa instintiva. Totes podem afirmar la nostra pertinença a l’antic clan de la cicatriu, exhibir amb orgull les ferides de guerra de la nostra època, escriure els nostres secrets a les parets, negar-nos a sentir vergonya, encapçalar la marxa de l’alliberament. No malgastem la nostra energia en la còlera. Deixem, pel contrari, que aquesta augmenti el nostre poder. I, per damunt de tot, siguem astutes i utilitzem el nostre enginy femení.

No oblidem que el millor no es pot ni s’ha d’amagar. La meditació, l’educació, totes les anàlisis dels somnis, tots els coneixements d’aquest món de Déu no serveixen de res si la persona se’ls guarda sols per a si mateixa o per a uns pocs escollits. Per consegüent, sortim d’allà on sigui que estem amagades. Deixem petjades profundes, doncs podem fer-ho. Procurem ser la vella del balancí que bressola la idea fins a rejovenir-la. Siguem com la dona valenta i pacient de “L’ós de la lluna creixent” que aprèn a veure-hi a través de la seva il·lusió. No perdem el temps encenent llumins i fantasies com la petita venedora de llumins.

Esperem fins que aconseguim trobar als nostres, tal com va fer “L’aneguet lleig” . Purifiquem el riu creatiu per tal que “La llorona” pugui trobar el que és seu. Com la donzella manca, deixem que el nostre cor resistent ens guiï a través del bosc. Com “La lloba”, recollim els ossos dels objectes de valor perduts i cantem per retornar-los la vida. Perdonem tot el que puguem, oblidem una mica i creem molt. El que fem avui influirà en les estirps matrilineals del futur. És probable que les filles de les nostres filles de les nostres filles ens recordin i, sobretot, segueixin les nostres petjades.

Molts són els mitjans i les maneres de viure amb la naturalesa instintiva, i està clar que les respostes a les nostres preguntes més profundes canviaran a mesura que nosaltres canviem i canviï el món. Per tant, no es pot dir “fem això o allò en aquest ordre concret i tot anirà bé”. Però, al llarg de tota la meva vida, he tingut ocasió de conèixer als llops i he tractat de comprendre com és possible que, per regla general, visquin amb tanta harmonia entre ells. Per tant, per a més tranquil·litat, et suggeriria que comencessis per qualsevol punt de la següent llista. […]”

REGLAMENT GENERAL LLOBENC PER A TOTA LA VIDA

  1. menjar
  2. descansar
  3. vagabundejar en els períodes intermedis
  4. ser fidel
  5. estimar els fills
  6. meditar a la llum de la lluna
  7. agusar l’oïda
  8. cuidar els ossos
  9. fer l’amor
  10. udolar sovint

traducció d’un fragment de Mujeres que corren con los lobos de Clarissa Pinkola Estés – Edicions B, 2012 – p. 961-964 edició Librinos

Anuncis

One thought on “udolar sovint”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s