El poema de nadal

Fragments de “El poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra, un clàssic d’aquestes dates i aquest país que el meu pare, Agustí Pujol i Vallhonrat, ja havia fet fa anys al Casal i que a Rubí hem recuperat fa quatre anys per iniciativa de Xavier Serrat i Omnium Cultural:

4133764053_d38e018bd2

fotografia de Núria a flikr amb llicència creative commons

Però tens el record d’altres dies
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
amb el somni enganxat a les dents.

[…]

Avui el llavi cansat
vol estrafer l’alegria,
homes de bona voluntat;
avui la llengua impia
sembla com que demani caritat
per esborrar la gran malenconia
del nostre món atabalat.
Del nostre món de crits i arpelles,
de mandrejar encomanadís,
del nostre món cansat i gris,
de miserables coses velles
emmascarades de vernís,
del nostre món tan lluny de les estrelles!
Malgrat això, l’alegria
la vull vermella en el meu cant,
trencant la monotonia
del somriure vergonyant.
Malgrat el vestit impotent
i la misèria carnal,
malgrat el pensament
de màquina i asfalt,
jo et vull sentir viva i lluent,
estrella de Nadal,
esgarrinxant el blau del firmament!

[…]

Algun cop, caminant per les collades,
aquells dies de fred, quan tot respira
un aire d’argelagues que s’adormen
amb una fina castedat de gebre,
i quatre ocells a la mateixa branca
no s’atreveixen ni a cantar ni a moure’s,
quan despullat de la pintada angúnia
al vostre cor el ritme li escasseja,
com si comptés les perles del silenci
i el bategar tranquil de la muntanya,
no heu sentit, aleshores, que la terra
era tota habitada per un somni?
I, caminant, no heu vist la senderola,
el caminet guarnit amb herbes clares,
amb pedra d’ull de serp verda de molsa
i amb galzerans atapeïts, que ensenyen
les gotetes de sang entre la fulla?
I no heu pensat en res? No us acudia
cap cosa de cançó, o bé de paraules,
que lligués amb els nervis d’un misteri,
d’un record, d’una estrella i d’una cova,
i d’un xai degollat sobre l’espatlla
del pastor més valent que fa de guia?…
El camí de Betlem! L’únic, el vostre,
aquell que cadascú porta a les venes,
encara que no vulgui, no seria
igual que aquell camí dalt la muntanya,
ensopegat només, perquè el silenci,
perquè els ocells, perquè les herbes castes,
van agafar tots els colors d’un somni?

Montserrat des del Montseny

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona 1894-1961)

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va néixer a Barcelona el dia 5 de març de 1894 i hi va morir el dia 27 de setembre de 1961. Va viure en plenitud i amb intensitat la vida i la poesia. Va viatjar terres i va conèixer molt de món. Experimentà la seva llengua, el seu temps, el seu país, la seva ciutat. Va restar essencialment fidel quan una ventada impenitent encongia el perfum de la ginesta. “És una poesia, la seva -permeteu que manllevi de bell nou les paraules a Joaquim Folguera-, que fa olor de terra molla i de fusta antiga i de cera groga d’altar.” – Del web de Solivella

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s