Perquè de sobte som; de sobte, no

fotografia de David Chacobo a Flickr
El petó de la mort, Cementiri de Poblenou, Barcelona

Aquest cap de setmana de Tots Sants he caçat al vol un poema de Màrius Sampere sobre la mort. Estirant aquest fil he descobert el document Els temes de la poesia d’en Màrius Sampere de Margarida Codina Carbonell publicat al blog Llegir i Compartir que m’ha fet conèixer altres poemes seus, amb un versos impressionants:

 

Però assossega’t. Tant se val. Perquè de sobte
som; de sobte, no.

Màrius Sampere – La Mort i els Ulls, Llibre de les inauguracions, p. 11

 

Però
si no pogués morir, si no en sabés, digueu-li
com es fa: així,
sense patir, només tancant els ulls,
ràpidament
com cau la nit d’hivern, com trenca l’alba.

Màrius Sampere – (Qui és el culpable?, Thanatos suite, p. 88)

 

La nostra mort
hauria d’arribar
d’aquesta manera:
llegir i, de sobte, continuar llegint
un altre llibre més savi
(i no ofegar-nos
amb un tub a la gola),
caminar i, de sobte, continuar caminant
per un altre camí més clar
(i no suar a les fosques
amb un rèptil a la cintura),
dormir i, de sobte, continuar dormint
un altre son més dolç
(i no despertar-nos perquè el cor aprengui
la lliçó d’aturar-se).
Però la Mort no en sap.

Màrius Sampere – La nostra mort, Subllum, p. 36

 

Quan aparegui la mort
(quan se m’aparegui la mort)
clavaré els ulls en la mort
(clavaré els ulls en la meva mort),
la miraré fixament
(me la miraré fixament)
i no pararé de mirar-me-la fixament
fins que veuré, al bell fons de la mort,
els meus ulls
que em miren fixament
des del fons de la mort!

Màrius Sampere – Quan aparegui la mort, Oniris i el tret del Caçador, p. 53

 

A la xarxa també acabo de trobar, per atzar, Versos d’absència: recull de poemes per Tots Sants: 1984-2014, publicat per l’Ajuntament de Parets a partir d’un projecte sorprenent que vol portar la poesia més enllà dels llibres: cada any, per Tots Sants, es col·loca una placa de marbre al cementiri de Parets amb un poema relatiu a la mort, recordant els absents.