Simin Behbahani, la veu poètica de l’Iran

Simin-Behbahani

 

Mor Simin Behbahani, la veu poètica de l’Iran

 

“País meu, et tornaré a construir

si cal, amb maons fets de la meva vida.

Aixecaré columnes per aguantar el teu sostre,

si cal, amb els meus ossos”

[fragment d’un dels seus poemes més emblemàtics, País meu, et tornaré a construir, en la traducció del diari Ara]

 

A través del diari Ara m’assabento de la mort d’una poeta iraniana, Simin Behbahani, als 87 anys. Coneguda com la “lleona de l’Iran” i candidata dues vegades al Premi Nobel de Literatura (1999 i 2000), Behbahani va ser una de les veus defensores de la llibertat d’expressió del seu país. Entre les seves obres més destacades hi ha ‘ Tar-e Shekasteh’ (El dol trencat), ‘ Jay-e Pa’ (L’empremta del teu peu), ‘ Chelcheragh’ (Quaranta làmpades) i ‘ Marmar’ (Marbre).

Buscant informació a la xarxa, he trobat el seu web amb informació sobre la seva vida i obra i un petit tast dels seus poemes en anglès, que m’arriben amb molta força. Hi llegeixo, en una traducció ràpida i lliure, “Behbahani ha pintat petits retrats del seu país durant dècades. Ha donat veu  als anhels de la gent iraniana, s’ha fet ressó de les seves esperances i desencisos, ha documentat amb orgull i precisió la heroica resistència i la subversió creativa de la seva nació i d’ella mateixa. La seva és una poesia de la immediatesa i ressonància d’esperances traïdes i renovades, del desencís i la dissidència. És art d’alt nivell i art popular alhora, accessible a tothom, malgrat el seu tradicionalisme formal, la seva amplitud enciclopèdica, i la multitud de referències històriques i culturals, alhora locals i globals.”

Segons l’article de l’Ara és inèdita tant en castellà, com en català. Al blog Pasión Viajera he trobat una traducció lliure al castellà d’un fragment d’un dels seus versos -que és també el que destaquen en aquest article-:

Te reconstruiré, Patria,
Aunque sea con el adobe de mi alma.
Levantaré columnas para sostener tu techo,
aunque sea con mis huesos.
Oleré de nuevo en tí la flor,
para agradar a la generación joven.
Te limpiaré de nuevo la sangre
con el torrente de mis lágrimas.
Llegará otra vez un día luminoso
y la oscuridad abandonará la casa.
Pintaré mis versos
del azul de nuestro cielo y
aunque lleve cien años muerta
permaneceré de pie sobre mi tumba
para lanzar un grito tal
que destroce el corazón del diablo…

A “Poetas siglo XXI: antologia de poesia” també es poden llegir dos poemes seus traduïts al castellà.

A youtube he trobat diversos vídeos interessants. En aquest primer ella mateixa llegeix un dels seus versos:

La traducció a l’anglès d’un poema seu:

Dels seus poemes se n’han fet cançons:

Més informació

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s