Barcelona poesia

poesiabcn

Nit de dimarts. Llum rosada a l’escenari del Palau de la Música. Expectació per veure sis poetes d’arreu del món en el XXX Festival Internacional de Poesia de Barcelona, cloenda de la Setmana de Poesia que torna cada primavera. No és la primera vegada que hi vaig però sempre m’emociona participar en aquest ritual poètic. M’ha tocat una bona entrada a l’espai circular de platea. Ningú m’ho tapa. Abans d’entrar a la sala, saludo una persona coneguda i al seu costat em trobo la Montserrat Abelló, la poeta degana i estimada del país. Quin honor. Li faig dos petons, sense gaire explicacions, de l’alegria que tinc de veure-la.

La sala s’enfosqueix, la veu de Joan Vinyoli evoca “la passió / que m’empenyia cap algú / que ja no era dins el camp / sinó dels records”. Tres raigs de llum blanca convergeixen al mig de l’escenari per rebre els poetes. El primer, Antoni Clapés, diu els seus versos nus, essencials, amb una sobrietat que hi harmonitza. La darrera, la logronyesa-valenciana Anna Montero homenatja la ciutat on viu. Entremig, el rus Alexander Kúixner, la nord-americana Mary Jo Bang, el romanès Mircea Cărtărescu i l’argentina Maria Negroni ens acosten els seus versos en les seves respectives llengües i el públic anem llegint les traduccions, amb un petit lot, en el llibre del festival. Molt despullat, molt contingut. Potser m’ha faltat una mica de caliu. Però el privilegi que suposa rebre les paraules dels poetes en aquest espai màgic ho compensa.

palau

La casa de la llum
I

camines a les palpentes   —   pel marge
travesses alzinars garrigues maresmes bladars
una avinguda d’oms   —   un camí d’aire
les fosques aigües de la memòria
un silenci enfollit

enllà de l’itinerari albires una clariana lluminosa   —   la casa de la llum

creus haver arribat a l’indret d’on vas partir

i com més t’hi atanses més sembla allunyar-se’t

Antoni Clapés
De L’arquitectura de la llum, 2012

***

Ja m’ha passat la vida, crec.
[…]
Hauria de sortir al carrer,
trobar la porta a les palpentes…
Ja m’ha passat la vida, crec,
i això no em ve de nou, de veres,
M’han vist callat, i amb un drap
humit esborren les engrunes.
Ei, espereu… No, tant se val…
Si les paraules ja no em surten…
[…]

Aleksander Kúixner

***

Una autòpsia d’una època

Així és com era llavors, un ganivet
a través del cartílag, un cos trossejat. Animal,
i animal que serà cendra mineral. Una finestra destrossada.
El crit col·lectiu que és alarma general
seguit de la calma.

[…]

Mary Jo Bang

 

***

Ho recordo

1
carrer podrit al capvespre
reixat negre de ferro forjat, àlber negre en flames
gos groc levitant per sobre del mur de maons
núvols que corren terriblement ràpids

i la por, la por sense remei, sense final
el teu cos coixejant lívid al palmell del Senyor
cases grogues, rogenques, i la mare portant-te a coll
i tu levitant per sobre de nens amb cranis gegantins
[…]

Mircea Cărtărescu

***

Alteridad

este miedo
que se quedó

acurrucado en la infancia
[…]

María Negroni
De Cantar la nada, 2011

***

[resposta pòstuma a valdemar gris]

i ja veus,
així anàvem, esperançats i tendres,
de desfeta en desfeta.

escolteu-me ara,
morts meus, mortes meves,
que esperàveu des del fons del temps.
deixeu-me dir-vos que així ha passat la vida.
-de llarg, a vegades,
a vegades amb un somriure
de calavera tendra, a vegades
com un llamp, demolidora-
[…]

Anna Montero
De teranyines, 2010

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s