Veus en temps de violència: poesia russa del segle XX

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De la mà de Teresa Shaw, poeta i professora de literatura, m’he apropat a quatre poetes russos d’inicis del segle XX que representaren una renovació del llenguatge poètic: Óssip Mandelstam (1891-1938), Anna Akhmàtova (1889-1966), Boris Pasternak (1890-1960) i Marina Tsvetàieva (1892-1941).

Van viure una època difícil, dues guerres i una revolució, i van patir la repressió estalinista tant en la seva obra com en la seva vida. Però malgrat la repressió, l’exili en alguns casos, l’empresonament o fins i tot l’afusellament de familiars molt propers, la precarietat vital, la prohibició de publicar, de traduir, de participar en la vida literària… ells van continuar escrivint i la seva poesia s’ha mantingut viva i ha exercit una gran influència en la poesia contemporània.

En català, he trobat algunes versions des seus poemes:

• Versions d’Akhmàtova i Tsvetàieva / Maria Mercè Marçal I Monika Zgustova. – Proa, 2004: un llibre deliciós que alterna assaigs sobre la vida i l’època de les poetes amb la traducció del “Poema de la fi” de Tsvetàieva i de “Rèquiem” i altres poemes de Akhmàtova (uns anys abans, Edicions 62 havia publicat dos volums de poesia russa amb traduccions de Marçal i Zgustova)

• Poesia completa / Anna Akhmàtova; traducció i edició de Jaume Creus. – Edicions de 1984, 2009: la traducció de l’obra completa per primera vegada en català. Encara no m’hi ha pogut posar però és realment llaminer, amb la suggeridora silueta d’Akhmàtova, feta per Modigliani, a la portada.

• Poemes / Óssip Mandelstam; selecció i traducció d’Helena Vidal. – Barcelona: Quaderns Crema, 2009: amb una introducció fantàstica de l’Helena Vidal i una selecció de poemes.

 

Un petit tast:

Deixa’m anar, Vorónej, torna’m, deixa’m:
qui sap si em perds o si em perdones,
si em deixes caure o m’abandones.
Vorónej orb, Vorónej corb. I reixa…

Óssip Mandelstam – Abril de 1935
traducció de Helena Vidal

*

Privat que m’heu de mars i empenta en terra llarga
i fent recalcar el peu per córrer en camp hostil,
¿que n’heu aconseguit? Poca cosa i covarda :
encar moc els llavis, no m’heu fet emmudir !

Óssip Mandelstam – maig de 1935
traducció d’Helena Vidal

*

Cap cel estrany no em donava aixopluc
Ni em protegien ales forasteres.
Era, llavors, entremig del meu poble
I compartia la seva dissort.

Anna Akhmàtova – 1961
Pòrtic de Rèquiem
Versió de Marçal i Zgustova

*

EL DARRER BRINDIS

Bec per la casa devastada,
pel dolor de la meva vida,
per la solitud en parella
i bec també, brindo, per tu.

Pels llavis falsos que em traïen,
per la fredor mortal als ulls,
perquè el món és aspre i brutal
i perquè Déu no ens ha salvat.

Anna Akhmàtova – 1934
Versió de Marçal i Zgustova

*

EL TEU NOM, UN OCELL A LA MÀ…

El teu nom, un ocell a la mà,
el teu nom, tros de gel a la llengua.
Un sol, únic moviment dels llavis.
El teu nom, amb les seves cinc lletres.
Piloteta atrapada a ple vol,
picarol platejat a la boca.

Quan es llança al llac silent la pedra,
fa un sanglot com qui diu el teu nom.
En el lleu ressonar de peülles,
en la nit, el teu alt nom retruny.
I ens el diu igualment a les temples
el cruixit del gallet que espetega.

El teu nom –però, oh, impossible!-,
el teu nom és com un bes als ulls,
en el fred dolç d’immòbils parpelles,
el teu nom és un bes a la neu.
Glop gelat i celest de la font.
És profund, amb el teu nom, el son.

Marina Tsvetàieva
Traducció de Júlia Ferrer / Ricard San Vicente