Parlo d’un riu mític i remorós

 


No coneixia gaire el poeta Gerard Vergés (1931-2014) fins que el 2011 va ser el poeta d’honor del 11è Festival de Poesia de Sant Cugat.

Em van arribar al cor uns fragments de poemes seus que vaig trobar en uns punts de llibres, fets per a l’ocasió, amb unes il·lustracions inspirades en ells que van crear artistes de Firart, Associació d’Art de Sant Cugat del Vallès:

“Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.”
*

“Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.”
*
“Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.”
*
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.”

Fragments del poema “Parlo d’un riu mític i remorós”
 

*

“Evoco, amor, les hores, els minuts,
les besades de menta, les mans juntes,
la venturosa lluna dels amants,
l’harmonia adorable del teu cos,
la tendra boca, els ulls on s’encenien
petits ocells de llum, petites flames.

Dies recordo. Però espero dies.”

Fragment del poema “Memory and desire”

*

“D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.”

Fragment del poema “Maig d’amor”


Després he sabut que aquest poeta de les Terres de l’Ebre ha publicat pocs llibres de poesia, però d’un gran nivell.
‘És el secret més ben guardat de la literatura catalana, un número u. Va publicar relativament poc però amb moltíssima qualitat. Ha mort la veu poètica més important de la literatura catalana dels últims 40 anys’, ha destacat el seu biògraf, l’escriptor Emigdi Subirats. Intel·lectual polifacètic, científic de formació i professió i de lletres per vocació,  traductor dels sonets de Shakespeare… compromès amb la llengua i la identitat nacional.

Al blog “Plagueta de Bord” el recorden d’aquesta manera: “El vaig conèixer gràcies a l’amic i poeta Nicolau Dols. Em va entusiasmar, em va seduir, em va fer escriguera, em va fer sentiguera. Quin poeta més bo, més ple de música, de veritat!” I ho reprodueixo perquè no crec que pugui trobar un millor elogi.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s