la nova consciència

L’Associació “Amics de l’Ofici de Viure“ va organitzar el 15/3/2014 el seu primer congrés amb el títol “Fent camí cap a la nova consciència”. Al canal de youtube dels Amics de l’Ofici de viure es poden veure els vídeos del Congrés.

Va ser molt estimulant tenir la possibilitat d’escoltar diversos col·laboradors del programa reflexionant sobre la nova consciència i la nova espiritualitat  i compartint recursos per anar fent aquest camí. En aquesta entrada vull recollir i compartir les notes que vaig prendre durant la jornada:

Francesc Torralba, Antonio Jorge Larruy i Pepa Ninou participaren en la primera taula rodona, coordinada per Miriam Subirana, sobre què és la nova consciència:

fotografia de http://elmisattva-nonduality.blogspot.com.es/2012_02_01_archive.html

• la nova consciència és un adonar-se que hi sóc (individual), que hi som (col·lectiva) i que cal una acció (ètica) en relació a les ferides que tenim, a allò que no ens agrada… També és adonar-se de la consciència en si; no som el cos i la ment que creiem ser, no som la forma particular amb la qual ens identifiquem, no som l’ona, som l’oceà.

• estem en una cruïlla de canvi de paradigma. Hem desenvolupat solament una cara de la moneda, els valors masculins, i hem obviat els femenins (intuïció, sensibilitat, empatia…) desenvolupats en silenci, sobretot, per les dones. S’està produint un canvi de mentalitat que és una síntesi dels dos tipus de valors: noves actituds, noves maneres de relacionar-nos… En aquest camí és molt necessari l’autoconeixement i també la profunditat, el silenci, (que provoca l’obertura i l’expansió de la ment i regenera psiquícament). És difícil mantenir el que es pot aconseguir amb aquest treball i passem de dins (jo sóc) a fora (jo tinc por); en tot cas, si més no, està bé poder anar entrant i sortint, mentre no es pugui mantenir.

• relacions entre les persones vistes des del món interior: l’altre és aquí per fer-te conscient (no per fer-te feliç), l’altre és un mirall en el qual t’hi reconeixes o et fa despertar ombres que amagues. Les relacions que no calen, desapareixen.

• relació entre consciència i cos: estem més en la ment que en el cos, cal escoltar el cos; la consciència del cos facilita la neteja, la reordenació i el camí cap a la profunditat.

• la ment és com una caixa de ressonància de moltes veus “alienes”. Cal un procés de separació, de silenciament de les veus; l’experiència de la buidor és l’experiència del misteri.

• l’autoconeixement és un acte de coratge: apostar pel creixement interior, permetre’t ser, reconèixer el teu potencial inherent (i acompanyar el dels altres), compartir-lo, donar-lo…

Recomanacions:

• començar el dia amb una pràctica d’escolta que faciliti el coneixement interior (cos, ment, emocions) i de sensibilitat cap al silenci, cap al buit. L’aspecte contemplatiu eixampla molt la ment
• fer les coses donant-se el màxim
• treballar l’inconscient, per ex. fer afirmacions internes del que anem descobrint conscientment
• estat d’observació i d’autocorrecció durant el dia
• passar temps a la natura

Gaspar Hernàndez va parlar sobre el silenci terapèutic (síntesi entre els noms de les seves dues novel·les: El silenci i La terapeuta) afirmant la importància del silenci interior per distanciar-nos dels processos mentals, així com el seu valor terapèutic. I va llegir dos textos que m’agradaria aconseguir, un d’Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la consciència, i un altre d’Alan Watts, filòsof britànic.

Què és la nova espiritualitat va ser el tema del programa de l’Ofici de Viure d’aquest dissabte, que vàrem viure en directe. “Tradicionalment s’ha associat l’espiritualitat al fet religiós, ja sigui el cristianisme, al budisme o a qualsevol altre culte. En aquesta taula rodona, Gaspar Hernàndez va parlar amb Ricard Rotllan, Daniel Gabarró i Vicente Merlo sobre aquesta nova espiritualitat que es caracteritza, entre altres coses, per la seva desvinculació de la religió”, la consciència de ser part d’un tot, inclou allò físic i allò no físic (la totalitat), no nega el cos, ho ocupa tot (no té un espai propi i a part), no margina a ningú (tothom hi pot trobar el seu espai).

Ens hem d’alliberar espiritualment (potser és la darrera gran repressió). Cal tenir en compte que els conflictes psicològics impedeixen l’estabilitat de l’espiritualitat, per tant cal un treball psicològic (sinó allò reprimit retorna). La il·luminació és adonar-se de la realitat tal com és, sense afegir-hi res.

fotografia de Emilian Robert Vicol 

Antoni Melé va parlar de Diners i consciència: cap a una economia més humana. “El model econòmic sempre és un reflex de les idees de l’època, i en última instància posa en evidència quina és la imatge que es té de l’esser humà. […] Els problemes que el món té avui plantejats ens mostren que un altre model és necessari, un model que tingui en compte la llibertat de les persones però que tingui com a objectiu prioritari el bé comú. Aquest model és possible, molta gent ja l’estem posant en pràctica, i ara cal que amb el nostre exemple aconseguim entusiasmar els altres per a que també ho facin.”

L’objectiu de l’economia és que tothom tingui les necessitats cobertes i vivim en un món on cada dia mor molta gent de fam. Vivim en un món on les 85 persones més riques tenen una riquesa equivalent a la meitat de la humanitat. Hem creat una economia artificial (pura especulació). La nova economia passa per un canvi de consciència, per canviar la relació amb els diners. Amb la teva consciència decideixes cada dia, cada moment (en anar a comprar, per exemple), quin món vols. No estem fent el suficient. Cal compromís, coherència, entusiasme.

“Arran de la crisi econòmica que hem viscut aquests darrers anys s’han alçat nombroses veus demanant un canvi substancial en la manera de concebre l’economia i la nostra relació amb els diners. En la taula rodona “L’economia al servei de l’ésser humà” -moderada per Àngels Campà- Antoni Melé, Raimon Samsó i Daniel Gabarró van debatre sobre com ha de ser la nova economia per tal que estigui al servei de l’ésser humà.”

La transparència, la limitació de sous, beneir els impostos però que les grans empreses paguin en la mateixa proporció són algunes de les propostes que aportaren els ponents però sobretot es va tornar a reafirmar que si no fem el canvi nosaltres, qui l’ha de fer?, si no apliquem el que aprenem de què serveix fer cursos i créixer interiorment; no cal criticar constantment, però no hem de renunciar al nostre poder polític i, finalment, també recomanaren fer un treball personal diari (com a persona o com a empresa) meditatiu i/o d’examen de la nostra vida quotidiana.