Vaig quedar-me aquí

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

VAIG QUEDAR-ME AQUÍ

Vaig quedar-me aquí,
a les branques mogudes per l’oreig,
al carrer solitari,
a les flors dels balcons,
a l’alta paret del campanar.

Les coses que he estimat
fan que jo encara sigui,
I també les paraules que he dit
—abraçada, ponent, pàtria, camí—
són ara els noms
que porta el meu silenci,

Vaig quedar-me aquí.
No us caldrà preguntar.
Podeu trobar-me sempre.

Joan Vergés

Com un bosc silenciós, 2007

Poema que acabo de descobrir i que, a part de semblar-me preciós, té l’esperit de la reflexió-epitafi que vaig escriure a Barcelona, el dia 1 de febrer, en el marc de l’experiència viscuda amb els Petits exercicis pel bon morir del Teatro de los Sentidos.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s