El meu descobriment de Daniel Gabarró va ser com un amor a primera vista. A través del Amics de l’Ofici de Viure, vaig rebre un correu-e d’algú que era col·laborador del programa del Gaspar Hernàndez i que demanava persones que vulguessin participar en una prova pilot d’un curs en línia que, finalment, es va dir “Descoberta interior: viatge de set setmanes”. Vaig saber immediatament que m’interessava participar-hi. Suposo que em va arribar en el moment adequat. I durant set setmanes vaig estar treballant de valent amb els materials i les propostes del Daniel. Va ser molt intens i molt inspirador.
Com que volia aprofundir-hi, al cap de poc temps vaig apuntar-me al curs “Aula interior“, en el qual es fa una trobada presencial al mes, durant nou mesos:
“L’objectiu d’Aula Interior és arribar a veure i superar els cercles vitals on estem atrapats: la nostra programació o personatge. La conseqüència serà la llibertat, la felicitat i la vida en plenitud. S’oferiran eines pràctiques, basades en la línia d’Antonio Blay i Anthony de Mello, perquè cada persona les apliqui a la seva pròpia vida i la transformi.”
Es tracta d’un plantejament de caràcter laic, no dogmàtic, basat en el treball experimental sobre tres aspectes fonamentals de la personalitat: l’energia, l’afectivitat i la intel.ligència. Dóna pautes per desenvolupar-los i et fa adonar de les dinàmiques inconscients que dirigeixen la nostra personalitat i el nostre comportament.
Des d’un altre enfocament, he trobat en aquest treball molts elements en comú amb el del taller de llobes -al qual hi dedico una entrada en aquest mateix blog: dones llobes-, especialment la necessitat de desaprendre tot allò que en comptes d’ajudar-nos a viure ens limita, de despullar-nos de creences i prejudicis que són un llast per a la vida, de fer un treball de silenci i connexió amb el nostre jo essencial i amb la vida mateixa, i de viure la vida d’una manera més directa ara i aquí.
Són treballs que et donen eines per aprofundir en el teu desenvolupament. Requereixen temps, dedicació i compromís personal per quallar, per poder ser integrats, però t’obren una altra dimensió del que és viure.
rosa d'ibur: versos i vida 